El problema més greu amb el que es troben els professors de primària i secundària, és que sovint, els nens llegeixen, però no comprenen el que estan llegint. Possiblement aquest fet sigui el causant de la majoria dels casos de fracàs escolar a l’actualitat, degut a l’escassa o nul·la comprensió lectora dificulta enormement l’estudi dels més petits, excepte que no tinguin un adult al seu costat continuament que els doni ajuda i suport.

El forat entre la lectura i la comprensió té, generalment, un doble origen: en primer lloc un mal aprenentatge de la lectura al moment del segon cicle d’educació infantil, ja que en molts casos s’ha prioritzat la mecànica de la lectura per sobre de la comprensió global del text que es llegeix; en segon lloc es deu a la inadeqüació dels textos que es llegeixen amb l’edat del lector, i per tant no es fa una bona maduració de la comprensió lectora i no s’aprèn a gaudir de la lectura.

Actualment en una societat on els mitjans audiovisuals ocupen la major part del temps d’oci de la mainada i dels adolescents, els llibres han passat a un segon pla i aquest fet, no fa si no empitjorar el problema. A l’escola hi ha un seguit de lectures obligatòries segons el curs, però la realitat en la qual es troben els professors és que un grau molt elevat dels alumnes tenen una capacitat de comprensió lectora insuficient. Aquest fracàs crea molta frustració als alumnes i un rebuig cap allò que no té sentit per a ells, encara que es tracti d’un llibre, la versió cinematogràfica del qual els va encantar.

Dins de les opcions més simples i eficaces per a millorar la comprensió lectora dels alumnes destaca el còmic. Text i imatge, suggeridorament combinats, donen lloc a un discurs fàcilment comprensible i estimulant per als lectors més joves i per aquells que no tenen adquirit l’hàbit de la lectura. La lectura de còmics, adequats a cada edat, és un entreteniment perfecte per millorar la capacitat de comprensió amb el mínim esforç i de la manera més lúdica.

Quan un nen aprèn a llegir i ho fa vinculant els sons amb una doble imatge ; per una banda la grafia de la paraula i per l’altre la imatge del que representa. El mètode és el clàssic, el de sempre. El que passa és que sovint els professors poden caure, en un intent d’accelerar el procés d’aprenentatge, en forçar al nen amb la mecànica de la lectura, la pronuncia de les síl·labes per sobre de les paraules i el que representen. Aquí comença el problema, que es farà més greu en la mesura que en les primeres etapes de l’aprenentatge els nens no necessiten la lectura per avançar.

El còmic indirectament, el que fa és emular artísticament les antigues cartilles de lectura. Les imatges, com si es tractés d’una pel·lícula expliquen una història però es necessari llegir el text per entendre’l en la seva globalitat. Aquesta interacció es pedagogicament molt beneficiosa per a tots els alumnes amb poc hàbit de lectura, ja que es tracta d’un entrenament perfecte per a que no es rovelli la capacitat de decodificació que representa la lectura i que, a mesura de no exercir-la acaba per atrofiar-se.

El fet que les enquestes demostrin que els lectors de còmics tenen millors resultats acadèmics i llegeixen més llibres que la majoria de la població no és d’extranyar. És lògic que qui gaudeix amb un llibre a les mans i comprèn totalment el que llegeix estigui més preparat per als reptes d’una formació universitària.

També és lògic que en les enquestes realitzades amb els lectors de còmics es valori el guió tant o més que el dibuix. Estem davant d’autèntics experts, sibarites de la paraula que treuen tot el suc a les històries que llegeixen. Per això és comprensible que el fracàs escolar sigui molt menor entre els que tenen adquirit l’hàbit de la lectura i ho fan no com a obligació sinó com a veritable plaer.

Sens dubte s’hauria de fomentar la lectura de còmics a l’escola, perquè així es millorarien molt els resultats acadèmics de molts alumnes.

Mei Vilardebó
Pedagoga