| -------------------------------------------------------------------------------------------- | ||
| COM FER UN CÒMIC, IDEES PER COMENÇAR EL DIBUIX S’ha de fer una maqueta o un esborrany. En aquesta etapa és important la realització de l’esborrany, ja que serà el que donarà el ritme i l’atractiu a la història. Plantegeu diverses possibilitats per tal de trobar el més adequat entre els personatges l i el guió. Un cop llestos, agafeu un full blanc i podeu començar a dibuixar. Cal fer-ho prèviament en llapis per tal de poder esborrar, corregir, engomar i així trobar el bon posicionament dels personatges de la història. És bo que el resultat us satisfaci. La següent etapa consisteix en repassar en tinta negre les ratlles/esbossats (es pot utilitzar una ploma, pinzell..) que desitgeu guardar, cosa que dóna l’aspecte definitiu al dibuix. La última etapa és posar el color. El color no és per fer bonic, sinó per facilitar la història , per decorar i per aprofundir emocions. Hi ha una llarga paleta a la vostra disposició: • guaix: s’utilitza pur o barrejat. • tintes: permet aconseguir esfumats i obtenir colors lluminosos • l’oli: es pot utilitzar en el còmic, però necessita un temps llarg per assecar-se • l’acrílic: s’asseca molt ràpid; més fàcil d’utilitzar que l’oli, però no es pot utilitzar en còmic • les aquarel·les: permeten d’obtenir colors transparents, cosa impossible amb altres tècniques. • pastel: permet tons més suaus • llapis de color: es necessita molt de temps; s’utilitza com a complement d’una altra tècnica per donar volum als petits retocs. • Feltre: dóna colors vius; sembla fàcil, però necessita una bona tècnica d’utilització. • l’ordinador: permet de barrejar totes les tècniques. Tanmateix l’adquisició de les tècniques informàtiques demana molt de temps. EL GUIÖ El punt de partida del guió és trobar una bona idea i escollir el que es vol narrar i de quina manera es vol fer. Existeixen diferents gèneres: heroicfantasia, comèdia, realista, històrica, ciència ficció; de vegades, fins i tot, es poden barrejar diversos gèneres. REFLEXIÓ Ara que ja teniu una idea general i el fil conductor de la història, escriviu el conjunt general de la història: els personatges, llocs de l’acció, època, els gags possibles, intrigues... És moment de posar ordre i resumir els punts importants de la història que heu pensat. És una etapa indispensable que permet estar segur que la història és coherent i comprensible per a tothom. No oblideu: tota història té un principi i un final. Tota història curta s’anomena guió. Visca!!! Ja hem passat la 1a etapa! A partir d’ara, ja es pot passar a l’escrit del guió cinematogràfic. S’ha de desenvolupar la història, s’han de detallar les diferents escenes, escriure els diàlegs i precisar la psicologia dels personatges. El guió es pot redactar de dues maneres: en forma d’un esbós dibuixat o de forma manuscrita. Heu d’escollir la forma en què us sentiu més còmodes. No oblideu que en el guió heu d’intentar captivar el lector i que segueixi motivat fins al final de la història. També us pot servir fer una versió escrita per determinar l’aspecte general del vostre còmic. S’ha de detallar la casella, la mida, la forma i el contingut de cada casella, la decoració, l’acció, els diàlegs i els personatges. LA CASELLA La mida i la forma de la casella poden donar informació precisa al lector. Cal remarcar sempre a cada casella l’angle més eficaç per fer el relat. Els diferents plans • pla conjunt o panoràmic: permet de plantejar una situació. • pla general: permet ensenyar els seus personatges i el seu entorn. • pla mitjà: la imatge s’estreny sobre un o diversos personatges. • pla americà: el personatge és enquadrat a mitja casella • pla pròxim: el personatge és enquadrat a l’alçada de la mida. • primer pla: ensenya de manera única la cara del personatge o permet atreure la mirada sobre un detall. La diversitat dels plans permet estimular la mirada del lector per tal de cridar la seva atenció. ELS ANGLES 1. normal: l’escena es desenvolupa a l’alçada dels ulls. És el més utilitzat. 2. submergida: escena vista sobre l’angle utilitzat per remarcar una situació amenaçadora. 3. contra submergida: escena vista sobre angle utilitzat per reforçar una situació de superioritat o la dificultat d’un obstacle. 4. mirada subjectiva: escena vista a través dels ulls del personatge utilitzat per fer sentir l’estat del personatge. Les caselles han d’estar col·locadescde manera clara per permetre una lectura fluïda i facilitar la comprensió de la història. Doneu només una informació per casella. ENQUADRAMENTS I ACCESSOS Les onomatopeies – els símbols Els sons i els sorolls il·lustrats en còmic s’anomenen onomatopeies. Cal escollir bé les lletres que formaran la paraula i és molt important el gruix de la lletra. Per expressar emocions o un moviment, es poden utilitzar igualment símbols que de vegades són més eficaços i més directes que les paraules. FILACTERI I LA LLETRA La lletra ha de ser coherent amb la història i l’estil gràfic de la història. Per estar segur que el conjunt de la història cap dins la casella, es recomana escriure el text abans de tancar la bombolla. Si volem que el text quedi recte és millor que mesurem amb un regle i fem línies horitzontals que ens serviran per guiar-nos. La decoració La decoració permet posicionar la història en un marc que donarà el context i l’atmosfera de la història. Cada casella tindrà el seu propi dibuix; de vegades serà la mateixa decoració que, en funció del relat, podrà ser dibuixada sota un altre angle. Per fer la decoració es pot preparar un croquis tal, i com s’ha fet amb els personatges. La documentació Per realitzar un còmic de qualitat és molt important documentar-se bé. S’han d’observar els objectes que l’envolten i fer un croquis per dominar els detalls, fotografiar els objectes que no els ulls no poden retenir. Cal consultar llibres, revistes, prospectes… |
||
| -------------------------------------------------------------------------------------------- | ||